Placa de compressió de bloqueig de la diàfisi femoral corbada

El procés operatori d'una placa de compressió de bloqueig de la diàfisi femoral corba (LC-DCP) normalment implica els passos següents: Planificació preoperatòria: El cirurgià revisarà l'historial mèdic del pacient, realitzarà un examen físic i revisarà estudis d'imatge (com ara radiografies o tomografies computaritzades) per avaluar el tipus de fractura, la ubicació i la gravetat. La planificació preoperatòria implica determinar la mida i la forma adequades de la placa LC-DCP i planificar la posició dels cargols. Anestèsia: El pacient rebrà anestèsia, que pot ser anestèsia general o anestèsia regional, depenent de la preferència del cirurgià i del pacient. Incisió: Es fa una incisió quirúrgica al llarg del costat de la cuixa per accedir a la diàfisi femoral fracturada. La longitud i la col·locació de la incisió depenen del patró específic de fractura i de la preferència del cirurgià. Reducció: Els extrems ossis fracturats es realineen (redueixen) a la seva posició correcta mitjançant instruments especialitzats com ara pinces o ganxos ossis. Això ajuda a restaurar l'anatomia normal i a promoure una curació adequada. Preparació de l'os: Es pot eliminar la capa externa de l'os (periosti) per exposar la superfície òssia. A continuació, es neteja i es prepara la superfície de l'os per garantir un contacte òptim amb la placa LC-DCP. Col·locació de la placa: La placa LC-DCP corba de la diàfisi femoral es col·loca amb cura a la superfície lateral de la diàfisi femoral. La placa segueix la curvatura natural del fèmur i està alineada amb l'eix de l'os. La placa es col·loca mitjançant instruments especialitzats i es fixa a l'os temporalment amb fils guia o fils de Kirschner. Col·locació de cargols: Un cop la placa està correctament col·locada, s'insereixen els cargols a través de la placa i dins l'os. Aquests cargols sovint es col·loquen en una configuració bloquejada, cosa que proporciona estabilitat i ajuda a promoure la curació. El nombre i la posició dels cargols poden variar segons el patró de fractura específic i la preferència del cirurgià. Imatges intraoperatòries: durant el procediment es poden utilitzar radiografies o fluoroscòpia per confirmar l'alineació correcta de la fractura, la posició de la placa i la col·locació dels cargols. Tancament de la ferida: la incisió es tanca amb sutures o grapes i s'aplica un apòsit estèril a la ferida. Atenció postoperatòria: segons l'estat del pacient i la preferència del cirurgià, el pacient pot necessitar utilitzar crosses o un caminador per facilitar la marxa i el suport de pes. Es pot recomanar fisioteràpia per ajudar a la rehabilitació i recuperar la força i la mobilitat a la cama afectada. És important tenir en compte que la tècnica quirúrgica i els passos específics poden variar segons l'experiència del cirurgià, l'estat del pacient i el patró de fractura específic. Aquesta informació proporciona una visió general del procés, però consultar amb un cirurgià ortopèdic qualificat és essencial per a una comprensió detallada de l'operació.