Introducció de la placa de bloqueig de clavícula

Elplaca de bloqueig de clavículaés unimplant quirúrgicdissenyat específicament per estabilitzar les fractures de clavícula. A diferència de les plaques tradicionals, els cargols de laplaca de bloqueiges pot bloquejar a la placa, millorant així l'estabilitat i fixant millor els fragments d'os fracturats. Aquest disseny innovador redueix el risc que el cargol s'afluixi i proporciona un efecte de fixació més estable, cosa que és particularment beneficiosa en l'entorn dinàmic de l'espatlla. El procediment quirúrgic per implantar la placa de bloqueig de la clavícula sol implicar una reducció oberta i fixació interna (ORIF).

Els principis de disseny de laClavícula LCPinclouen el següent:
Contorn anatòmic: La placa està dissenyada per adaptar-se perfectament a la forma de l'os de la clavícula per garantir un ajust i una estabilitat òptims.
Cargol de compressió de bloqueigForats: La placa conté forats per a cargols especialment dissenyats, que permeten l'ús de cargols de bloqueig. Aquests cargols poden proporcionar tant compressió com estabilitat angular, promovent la curació òssia.
Opcions de longitud múltiple:Plaques de bloqueig de clavícula ortopèdiquesestan disponibles en diferents longituds per adaptar-se a les variacions en l'anatomia del pacient i la ubicació de la fractura.
Disseny de perfil baix: La placa té un disseny de perfil baix per minimitzar la irritació i les molèsties per al pacient.
Disseny de forats de pinta: Algunes plaques LCP de clavícula tenen opcions de disseny de forats de pinta, que permeten una fixació addicional amb cargols als extrems de la placa, cosa que millora l'estabilitat.
Aliatge de titani:Placa de bloqueig de clavícula anteriorNormalment estan fets d'aliatge de titani, que els proporciona resistència, durabilitat i biocompatibilitat.

És important tenir en compte que el disseny i les característiques específiques dels implants poden variar entre els diferents fabricants i models. Els cirurgians avaluen les circumstàncies individuals del pacient i seleccionen l'implant més adequat en funció de consideracions com el tipus de fractura, l'anatomia del pacient, els requisits d'estabilitat i la tècnica quirúrgica.