Fixador extern ortopèdic d'acer inoxidable sintètic
Què és la fixació externa?
OrtopèdiaFixació externaés una tècnica ortopèdica especial que s'utilitza per estabilitzar i donar suport a ossos o articulacions fracturades des de fora del cos.Fixació externa conjuntés particularment eficaç quan no es poden utilitzar mètodes de fixació interna com ara plaques i cargols d'acer a causa de la naturalesa de la lesió, l'estat de salut general del pacient o la necessitat de contacte freqüent amb la zona afectada.
Comprensiófixació externasistema
Unfixador externdispositiuconsisteix en barres, agulles i clips que s'uneixen a l'os a través de la pell. Aquest dispositiu extern manté la fractura al seu lloc, mantenint-la correctament alineada i estable mentre es cura. Els fixadors externs solen estar fets de materials lleugers com l'alumini o la fibra de carboni i són fàcils de manejar i es poden ajustar segons calgui.
Els components principals defixació externa en ortopèdiainclouen agulles o cargols, bieles, alicates, etc.
Aplicació defixació externasistema
La fixació externa s'utilitza habitualment en una varietat d'escenaris ortopèdics, incloent:
Fractures: És particularment útil per a fractures complexes, com les que afecten la pelvis, la tíbia o el fèmur, que poden no ser susceptibles de fixació interna tradicional.
Maneig d'infeccions: En fractures obertes o situacions on hi ha risc d'infecció, la fixació externa permet un accés més fàcil a la ferida per a la seva neteja i tractament.
Allargament ossi: Els fixadors externs es poden utilitzar en procediments per allargar els ossos, com ara l'osteogènesi per distracció, en què els ossos es separen gradualment per afavorir el creixement de nous ossos.
Estabilització articular: En casos de lesions articulars greus, la fixació externa pot proporcionar estabilitat alhora que permet un cert grau de moviment.
Hi ha diversos avantatges d'utilitzarfixador extern ortopèdicen tractament:
Mínimament invasiu: Des de lamèdic externfixadors'aplica externament, causa menys danys als teixits circumdants en comparació amb els mètodes de fixació interna.
Ajustabilitat: Lafixador extern ortopèdices pot ajustar postoperatòriament per adaptar-se a canvis en l'estat del pacient o per corregir problemes d'alineació.
Reducció del risc d'infecció: en mantenir el lloc quirúrgic accessible, els professionals sanitaris poden controlar i gestionar de manera més eficaç qualsevol possible infecció.
Promoure la rehabilitació: els pacients normalment poden començar els exercicis de rehabilitació més ràpidament amb fixació externa perquè aquest mètode permet un cert grau de mobilitat alhora que manté l'estabilitat.
