Les fractures claviculars representen el 2,6% de totes les fractures en adults, i fins a un 80% es produeixen a la regió mitjana-diàfisi. Des de principis de la dècada de 1990, el protocol de tractament conservador proposat per Neer s'ha considerat durant molt de temps com el tractament de primera línia per a les fractures claviculars. No obstant això, múltiples estudis han verificat que el tractament no quirúrgic sovint no aconsegueix mantenir la reducció de les fractures claviculars mitjana-diàfisi significativament desplaçades o comminutes, la qual cosa resulta en un desplaçament progressiu i un escurçament agreujat, cosa que eleva notablement els riscos de mala unió i pseudoartrosi simptomàtiques. A més, els informes han indicat que els pacients tractats sense cirurgia pateixen una força reduïda a l'espatlla. En conseqüència, la intervenció quirúrgica ha guanyat una preferència creixent per als pacients amb fractures claviculars en els darrers anys, entre les quals s'adopta àmpliament la reducció oberta i la fixació interna (ORIF) amb fixació amb placa.

Per a fractures tan complexes, el metge es va centrar en una tècnica de fixació augmentada amb miniplaques. Aquestes plaques funcionen de manera similar als cargols de compressió, però ofereixen una aplicació més senzilla. Les observacions intraoperatòries també van demostrar una estabilitat robusta i s'han aconseguit resultats clínics favorables amb el seu ús en fractures rotulianes comminutes. Basant-se en la investigació que confirma que la fixació de doble placa ofereix una estabilitat mecànica suficient, el metge va utilitzaroortopèdicminicialptardper fixar petits fragments de fractura al segment ossi principal, convertint amb èxit patrons de fractura complexos en configuracions més simples. Es va facilitar la posterior reducció de les superfícies de fractura, seguida de la col·locació d'un superiorplaca de compressió de bloqueig(LCP). Per minimitzar les lesions periostials, només es van fer incisions mínimament invasives per exposar els llocs d'inserció de cargols, aconseguint una fixació coherent amb els principis de l'osteosíntesi amb placa mínimament invasiva (MIPO).

Cas clínic

L'avaluació preoperatòria de la morfologia de la fractura es va dur a terme mitjançant radiografies i tomografies computaritzades reconstruïdes en 3D. Un pacient masculí de 22 anys va ser diagnosticat amb una fractura clavicular de la diàfisi mitjana dreta que es va produir durant activitats esportives. La radiografia clavicular anteroposterior (a) i la radiografia obliqua apical (b) van verificar que la fractura pertanyia a la classificació AO/OTA tipus 15.2C (fractura multifragmentària comminuta). Les imatges de TC reconstruïdes tridimensionals del pacient van demostrar una visualització estereoscòpica de la configuració espacial de la fractura, proporcionant evidència anatòmica intuïtiva per a la planificació preoperatòria.

El pacient es va col·locar en posició de cadira de platja sota anestèsia general, amb el cap i el coll inclinats en direcció contrària al costat operat. Després de la desinfecció rutinària i el drapejat estèril, es va marcar tot el contorn de la clavícula i el lloc de la fractura amb un marcador quirúrgic sota guia fluoroscòpica mitjançant un braç en C. Es va fer una incisió transversal d'aproximadament 5 cm de longitud (que coincideix amb la longitud de la zona de fractura) al llarg de la línia de fractura clavicular. UnPlaca de clavícula de titani(2,0 mm compactePlaca de clavícula ortopèdica) es va aplicar per ajudar a la reducció de fractures.

Placa de clavículaes van utilitzar per unir i fixar fragments d'os en forma de falca o comminuts als segments principals de la fractura. Després de convertir la fractura complexa en una configuració mecànicament simple, la fixació amb un superiorplaca de bloqueig mèdicaes va realitzar. Es va col·locar una placa LCP clavicular (sistema LCP clavicular superior de 3,5 mm) a la superfície cortical superior de la clavícula i es va implantar mitjançant la tècnica d'osteosíntesi amb placa mínimament invasiva (MIPO).

El pacient va portar una faixa durant els primers 7 dies postoperatoris per alleujar les molèsties, seguit d'exercicis de rang de moviment. A les 8 setmanes postoperatòries, es va iniciar l'entrenament d'enfortiment muscular un cop les radiografies van confirmar la unió òssia i l'avaluació clínica va revelar dolor lleu. Es van obtenir exàmens radiogràfics (vista clavicular anteroposterior i vista clavicular obliqua apical) immediatament després de la cirurgia i en cada visita de seguiment ambulatori.

Si voleu saber-ne més sobre el/laPlaques de bloqueig de clavícula ortopèdiquesconeixement, si us plau, no dubteu acontacteu-nos; el nostre equip us proporcionarà suport i respostes professionals.